Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa
damunt el voleiar dels braços i el vestit.
El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa
i ja a la cantonada és Licas, el marit.
Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.
Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,
amb una revolada cruel i una amorosa
ha restablert Metimna la pau, que amen el déus.
Cansada, pren la copa de bella transparència
on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,
i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència
el raig de la llimona, la mel de romaní.
I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.
La llum en el cristall, esparvilladament,
damunt sa cara es mou i l'omple de besades
i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.
El text pertany al llibre d'Els fruits saborosos (1906),
compost per poemes de Josep Carner que, a partir de diferents fruits i
diferents escenes quotidianes, aconseguiex aprofundir en el significat
del noucentisme així com reivindicar el moviment del
noucentisme aplicat a la poesia.
El
poema ens parla d'una dona casada, que es diu Metimna, que es troba a
la cuina fent el dinar quan de cop apareix el seu marit a la cantonada. La
segona estrofa explica com els seus dos fills, Licenci i Naïs, després
d'haver fet de les seves (Licenci ha trencat un vidre), la mare
(Metimna) torna a restablir la pau. Després, Carner explica com Metimna
agafa una copa amb aigua a la qual li afegeix un raig mesurat de llimona
i que, a continuació, se la beu. El poema conclou amb la imatge de
Metimna observant per a finestra, clocant els ulls després d'estar
sotmesa a un cansanci continu.
El
text, com és habitual en la poesia de Carner, mostra una escena
quotidiana (aquest en seria el pretext utilitzat). D'aquesta manera (amb
el pretext d'una escena de la vida quotidiana) s'evita l'abstracció i es
defensa la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa, ja que les
llimones no tenen valor poètic fins que són sotmeses a un procés
literari artificiós. Aquest procés provoca que la vida quotidiana quedi
desrealitzada i que el poeta pugui crear una quotidianitat ideal i,
gestant a la vegada un món harmònic en el qual tothom hi té cabuda.
El
poema és una composició formada per quatre quartets de versos
alexandrins amb
cesura. Els versos són encadenats i de rima consonant. Alterna la rima
masculina i femenina.
En
aquest poema cal destacar la figura de la llimona, que és comparada per
la seva qualitat (aspror i acidesa), amb l'actitud aparentment rígida
de Metimna envers els seus, fills, restablint la pau, expresant-ho amb
la mel, que realitza un contrast amb la llimona, en què s'expressa
l'amor pel simple fet que la mare estima els seus fills. L'actitud de
la mare, relacionada directament amb el fruit de la llimona, mostra una
sèrie de valors morals característics del noucentisme i de la poesia de
Carner: previsió, domini de la naturalesa, serenor, control de les
situacions, la familia, harmonia...