"Cançoneta incerta"

Aquest camí tan fi, tan fi 8a

          ¿qui sap on mena?  4b   porta

¿És a la vila o és al pi 8a

               de la carena? 4b Part submergida

 Un lliri blau, color del cel, 8c

               diu: -Vine, vine-. 4d

Però: -No passis!- diu un vel 8c

de teranyina. 4e  

¿Serà drecera del gosat, atrevit

Rossola [lloc pelat i lliscós] i ingrata,

o bé un camí d'enamorat,

 colgat de mata? [plantes que neixen arran de terra]

 ¿És un recer per a adormir

   qui passa pena?

Aquest matí tan fi, tan fi,

      ¿qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient

     acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament

      sota la brosta? [fullatge]

¿Qui sabrà mai aquest camí

           a què em convida?

I és camí incert cada matí,

        n'és cada vida.

                             D’El cor quiet (1925)

El poema tracta sobre els camins que un pot escollir a la vida. Mostra els dubtes davant els problemes de la vida, els dubtes sobre quin camí escollir (per exemple, el lliri blau li diu passa per aquell camí, mentre la teranyina li diu que no) i es pregunta quin camí serà el correcte. El poema acaba dient que cada matí hem d'escollir un camí, és a dir, prendre una decisió.

El poema està compost per tres estrofes de vuit versos. Els versos imparells són octosíl·labs, i els versos parells són pentasíl·labs; per tant, hi ha versos d'art major i versos d'art menor. La rima és consonant.

Les figures retòriques d'aquest poema són una repetició (“tan fi, tan fi”), una anàfora (“és a la vila o és al pi”), un epitet (“blau”, color del cel), una repetició (“vine, vine”), un apòstrof (en els versos set i vuit), una personificació (“un lliri blau, diu”), una personificació (“-No passis!-diu un vel de teranyina”) i una antítesi (“trist, somrient”). Tot el poema és una pregunta retòrica.

Hi ha el camp semàntic de la naturalesa (camí, pi, lliri, cel, teranyina...) i el camp semàntic dels arbres (pi, brosta, mata).

Finalment trobem molts d'adjectius i verbs.

Construcció del poema 

Aquest camí tan fi, tan fi, 8a masculí assonant

qui sap on mena! 4b femení consonant

És a la vila o és al pi 8a masculí assonant

de la carena? 4b femení consonant

Un lliri blau, color de cel, 8c masculí assonant

diu: -Vine, vine!- 4d femení consonant

però: -No passis!- diu un vel 8c masculí assonant

de teranyina. 4d femení consonant

Serà drecera del gosat, 8E masculí consonant
rossola ingrata, 4f femení consonant

o bé un camí d’enamorat, 8E masculí consonant

colgat de mata? 4f femení consonant

És un recer per adormir 8A masculí assonant

qui passi pena? 4b femení consonant

Aquest camí tan fi, tan fi, 8A masculí assonant

qui sap on mena? 4b femení consonant

Qui sap si trist o somrient 8G masculí consonant

acull son hoste? 4h femení consonant

Qui sap si mor sobtadament 8G femení consonant

sota la brosta? 4h femení consonant

Qui sabrà mai aquest camí 8A masculí assonant

a què convida! 4i femení consonant

I és camí incert cada matí, 8A masculí assonant

n’és cada vida! 4i femení consonant