El riu s'emporta en fulles fatigades 10 A
botí flairós que broda son setí. 10 B [olor] [Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques...]
botí flairós que broda son setí. 10 B [olor] [Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques...]
Ve el sol roent, després les maltempsades; A 10 [Extremadament calent, que bull, que crema][Desfet de mal
temps; cas advers]
després, es farà gebre el serení. B [gelada] [Serena, rellent] [la tardor: les fulles cauen i el
riu se les emporta]
¿L'abril encara tornarà a ma cleda [la meva llar] C
guarint de xiscles? I, en florint els sots, [clot] D
¿deixaré pel cucut en la verneda [bosc de verns] C
[la primavera]
el caliu d'argelagues i capçots? [Arbust
fortament espinós] [Panotxa
de blat de moro desgranada] D
O bé en l'hivern, quan, l'alta nit
vinguda, E
el cremallot, per son esglai batut, [Tros de ble incandescent en deixar de fer flama] F
mori en espeternec, i, mai planguda, [Cadascun dels
moviments violents que hom fa amb les cames espeternegant] E
xiuli per un forat la solitud; F [l’hivern]
quan buits camins arribin a cruïlla G
sense petjades a bescanviar, H
i a lloc gras, vermenós, corri la guilla [guineu] G
i deserti les serres el senglar, H
¿me n'aniré tot sol, no vist rodaire, I
closos els ulls com per al dolç dormir,
J
sense plany de la terra ni de l'aire, I
vers una primavera sense fi? J
Carner escrigué dos llibres de poesia que quedaren
inèdits, El veire encantat (1935) i La primavera al poblet (1935) on
s’observa clarament que escriu sobre les imatges que el captiven del món
forani, allò que percep i realment li interessa és sobre el que escriurà.
El segon d’aquests dos volums, La primavera al poblet mostra un Carner molt dens, ja que és molt precís
amb el llenguatge que utilitza, cerca les paraules de manera més acurada i
concreta. Ara el món que veuen els ulls de Carner ja és un món idealitzat, tant
intel·lectual o depenent dels estats d’ànim, sinó més afectat per la moralitat
d’allò que veu. D’aquesta manera en Carner poetitza allò que té poca
perdurabilitat, el que és efímer, en l’escriptura d’uns poemes curts i amb un
llenguatge molt precís. Altrament, també hi ha lloc per al Carner guiat per les
sensacions i la moralització.
És un poema del llibre La primavera al poblet publicat el 1935. El poeta és capaç de captar, de manera escrupolosa,
els matisos més diversos i oferir així una visió completa i quasi programada de
les impressions extretes d’una mateixa realitat. Es mira el món de forma pausada
i assenyada. La primavera dels pobles constitueix un autèntic
catàleg d’escenes i sensacions copsades durant el període primaveral i
sintetitzades líricament, sempre amb el paisatge com a pretext.
Primer descriu la tardor: les fulles cauen
i el riu se les emporta. Amb mal temps i després arriba l’hivern amb la humitat
de les fulles. Després descriu el paisatge a la
primavera concretament a l’abril. Torna a parlar de l’hivern
relacionant-lo amb una espelma i la solitud i la nit. Camins per on no passa la gent, on
hi ha menjar, hi ha la guilla i el senglar se’n va de les serres per buscar
menjar. Es pregunta si s’anirà ell tot sol, amb
els ulls tancats i sense que la terra ni l’aire el trobin a faltar.
El tema del poema és la incertesa de l’existència.
El poema consta de cinc estrofes amb
quatre versos. Versos decasíl•labs de rima consonant i masculins en els parells
i en els imparells rima femenina.
Camp semàntic:
De les estacions: hivern, abril, mesos
Dels animals: guilla, senglar, cucut
Del bosc: verneda, argelagues, sots, cleda
Vocabulari:
Setí: roba brillant
Maltempsades: mal temps
Serení: humitat de l’hivern
Cleda: fet amb llistons de fusta, un tancat
Verneda: bosc de verns
Argelagues: arbust
Capçots: blat de moro
Cremallot: tros de ble incandescent en deixar de fer flama
Espeternec: patiment
Planguda: lamentada
Rodaire: sense importància
