Si
ran de la parada veieu el "tram" passar A 12
tot ple de "smarts"[1] o gent de la pescateria, B 12
sota un gran feix de plomes eternament hi ha A 12
la bella dama del tramvia. B 8
tot ple de "smarts"[1] o gent de la pescateria, B 12
sota un gran feix de plomes eternament hi ha A 12
la bella dama del tramvia. B 8
La
nua [de nus] el seu ermini[2] gelós com un
serpent; C
sa gorja[3] mal coberta la voluptat[4] exhala; D
deurà parlar, quan parli, melodiosament: C
és de París o Guatemala. D
sa gorja[3] mal coberta la voluptat[4] exhala; D
deurà parlar, quan parli, melodiosament: C
és de París o Guatemala. D
Tot
d'una que l'heu vista, s'allunya a l'infinit E
dins el brogit del tròlei i de la baluerna[5], F
i es decandeix llavores la flama del sentit. E
Mes, si poguéssim, ¿fora eterna? F
dins el brogit del tròlei i de la baluerna[5], F
i es decandeix llavores la flama del sentit. E
Mes, si poguéssim, ¿fora eterna? F
¡Oh,
no! La bella dama, de plomes sota un feix, G
val més que amb sa llegenda s'allunyi benaurada; H
si gaire l'escatíem[6], no fora tanmateix G
com la copsà la llambregada[7]. H
val més que amb sa llegenda s'allunyi benaurada; H
si gaire l'escatíem[6], no fora tanmateix G
com la copsà la llambregada[7]. H
Car
la beutat[8],
o baixa quan hem pujat -ço és… I
la nostra maniobra subtil resulta vana-, J
o resta, i és de Gràcia i de segur diu "pues", I
sollant[9] la parla catalana. J
la nostra maniobra subtil resulta vana-, J
o resta, i és de Gràcia i de segur diu "pues", I
sollant[9] la parla catalana. J
I
no hi ha més manera: la dama corre avall K
o bé de dispesera[10] tot d'una pren la fila. L
Anem a peu, poetes, car la beutat defall K
en el topant on hom enfila. L
o bé de dispesera[10] tot d'una pren la fila. L
Anem a peu, poetes, car la beutat defall K
en el topant on hom enfila. L
Jovent,
¿oh tu que cerques la joia o el renom!, M
no siguis mai fantàstic, que el dol et colpiria[11]. N
Totes les esperances de l'avenir[12] són com M
la bella dama del tramvia. [les esperances del futur són fugisseres] N
no siguis mai fantàstic, que el dol et colpiria[11]. N
Totes les esperances de l'avenir[12] són com M
la bella dama del tramvia. [les esperances del futur són fugisseres] N
Anàlisi
El que ens
diu l’autor en aquest poema és que si veus una cosa que t’agrada, si la veus
de lluny, no t’arrisquis a acostar-t’hi perquè descobriràs que no és tan
perfecte com et pot semblar vista des de la distància.
"La bella
dama del tramvia" és un poema satíric, es riu de la dama i dels poetes que
pensen que és perfecte. A la que l’aprofundeixes una mica ja no és el mateix.
Auques i ventalls és del 1914, és un llibre que parla
de la societat de Barcelona, de les escenes del dia a dia.
La primera
estrofa ens diu que hi ha gent de tota mena: rics, peixaters, i la protagonista
és una dona sola i elegant. La segona
estrofa al•ludeix a el seu ermini, és a dir una pell que li cobreix el coll
sinuosament. També s’imagina d’on pot ser (és de Paris o Guatemala). En la
tercera estrofa la dona s’allunya dins el xivarri en un tramvia. La quarta fa
referència al fet que no la coneixem gaire; per tant, val més que s’allunyi
perquè si la coneixem ja no serà el mateix. La cinquena
diu que cal que marxi perquè si no deixarà de ser bella i ens dirà un “pues” i
pot ser una dama no tan fina. La sisena aconsella als poetes anar a peu, que no tinguin pressa per conèixer la
bellesa duradora perquè no existeix. I a l’última
adverteix al jovent que de vegades les esperances d’haver trobat alguna cosa
bella són com la bella dama del tramvia.
És un poema
de 7 estrofes de 4 versos cada un, els tres primers de 12 versos alexandrins i,
l’últim, de 8 versos. És d’art major i té rima consonant i encadenada (ABAB CDCD
EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN) i alterna versos masculins i femenins.
Aquesta composició està inclosa dins Auques
i ventalls, i la seva primera edició
va ser l’any 1914. L’element que dóna ambient al poema és el tramvia, creant un
aspecte urbà i modern de la Barcelona de principis del segle XX i la fascinat
dona que hi viatja.
Recursos
literaris:
La nua el seu ermini, gelós com un serpent (v.5
comparació)
Deurà parlar quan parli, melodiosament. (v.7 repetició)
Tot d’una que l’heu vista, s’allunya a l’infinit (v.9
metàfora)
Car ella cal que baixi quan arribem –ço és, què
aquella maniobra subtil resultar vana- v.17
[1] Smarts: intel·ligents, llestos.
[2] Ermini:
gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids (Mustela
erminea), de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu.
[3] Gorja:
gola.
[4]
Voluptat: gran plaer.
[5]
Baluerna: gran embalum.
[6] Escatíem:
analitzàrem.
[7]
Llambregada: mirada d’un cop d’ull.
[8] Beutat:
bellesa.
[9] Sollant:
Embrutant.
[10]
Dispesera: despesa.
[11]
Colpiria: afectaria emocionalment.
[12] Avenir:
preveure.