Fes batre de
nou el cor que s’enuja;
10 A
per cel, terra
i mar emporta’t en folla
escomesa [atac boig] la vida planyent, 10 B
oh dia revolt
de sol i de pluja,10 A
¡oh dia esquinçat [torçat] de sol i de pluja i de vent! 10 B
Qui sap si
seran amargues o pies tes deixes
[deixalles]? 10 C
Hi ha ocells
que t’afronten
[ataquen] i d’altres que fugen als nius.10 D
Les frondes [fulles de les
falgueres], el cel, la boira, la gorga
[gotes aigua], les bruixes mateixes 10 C
no saben si
plores o rius. 10 D
Potent, en la
nau abats el cordatge
[conjunt de
cordes] regires la vela rompuda , [trencada];
trontolles els
arbres del cim a la rel,
i menes quadriga [tir de quatre cavalls] que va a la batuda
dels núvols de
flama que munten a l’era del cel.
Escampes
llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida;
t’emportes les
fulles cantant, a l’atzar;
i clapes [petita extensió] de llum la terra atuïda
[sense vida],
i voltes de rares escumes
els pàl·lids miralls de la mar.
Regolfa [retrocedir] ta veu per dins de la serra
i sonen les balmes [cavitats de la roca] d’aquesta clamor:
-Desvetlla’t,
oh cor de la terra!
que viuen i
juguen encara, cadells
de Cibeles,
la Ira i l’Amor.
Trasbalses la
pau en ta via;
l’esclat de ta
febre val tot un seguit de centúries; què hi fa si, de cop, les consum?
I fins de les fosses
aixeques follia
i esborres
l’antiga rodera [marca que queda després les rodes] del seny i el costum.
¿Qui ha vist
com avui dansar la tempesta
i aquests
diamants en flors tremoloses d’esglai [por],
i aquesta
claror, com una desfeta ginesta,
que alegra i endola [omple] l’espai?
¡Oh dia revolt
de sol i de pluja daurada,
oh dia
esquinçat de sol i de pluja i de vent,
Mudança amb un
elm de colors, menyspreant cada inútil durada,
desig renovant,
desig rebatent! [repel·lit]
Salut a la
tendra donzella
que vela son
pit, adés borronat;
a cada semença [llavor] que romp la tavella [embolcall],
a qui ja
bategui, frisant d’ésser nat.
Salut a la
vida, del fons de la força infinita,
jamai destriada
pel savi ni dita en cançó;
i a la visió,
en signes volubles escrita,
sospirant al
lluny en dispersió.
¿Serà que l’acuit [ràpid], que els aires trasmuda,
cridi la
Victòria, a so de trompetes, de cants i renills?
Salut a la
Pàtria, en saba de segles crescuda;
Salut a la Pàtria,
no encara nascuda
com l’hem
somiada sos fills.
Josep Carner, a
partir de 1914, el context cultural i literari comença a variar sensiblement. A
Catalunya es crearà la mancomunitat que coincideix amb l’esclat de la primera
guerra mundial. Aquesta crisi del noucentisme s’explica pels canvis en la
conjuntura econòmica i social que provoca a Catalunya la gran guerra. El llibre
de Bella terra bella gent, remet a un
model d’idealització típic. I es basa en petits detalls, en la idealització de
la figura femenina, en la poetització d’un instant efímer o en la fixació
objectivada d’algun element del paisatge però el que més destaca dels seus
poemes és la petita tragèdia de la vida quotidiana.
Anàlisi
Josep Carner en
aquest poema ens vol descriure un dia revolt en la seva època, ja que hi havia
guerra i una certa crisi cultural. El poema en parla sobre com dintre d’un dia
revolt i dolent sempre podem trobar alguna cosa que sigui bona. Aquest poema
també fa al·lusió a la pàtria catalana que porta molts anys existint però no
encara com l’han somiada, és a dir, lliure.
“El dia revolt” es tracta d’un poema d’onze
estrofes tot ell quartets, excepte l’últim que és de cinc versos. El poema
alterna la rima masculina i femenina, és consonant i encadenada. Aquest poema
no busca la mètrica, sinó la musicalitat en els seus versos.
Camp semàntic
de les coses que poden passar en un dia i enyorança de la Pàtria.
