imatge

imatge

dijous, 21 de novembre de 2013

"El dia revolt"


Fes batre de nou el cor que s’enuja; 10 A
per cel, terra i mar emporta’t en folla escomesa [atac boig] la vida planyent,  10 B
oh dia revolt de sol i de pluja,10 A
¡oh dia esquinçat [torçat] de sol i de pluja i de vent! 10 B

Qui sap si seran amargues o pies tes deixes [deixalles]? 10 C
Hi ha ocells que t’afronten [ataquen] i d’altres que fugen als nius.10 D
Les frondes [fulles de les falgueres], el cel, la boira, la gorga [gotes aigua], les bruixes mateixes 10 C
no saben si plores o rius. 10 D

Potent, en la nau abats el cordatge [conjunt de cordes] regires la vela rompuda , [trencada];
trontolles els arbres del cim a la rel,
i menes quadriga [tir de quatre cavalls] que va a la batuda
dels núvols de flama que munten a l’era del cel.

Escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida;
t’emportes les fulles cantant, a l’atzar;
i clapes [petita extensió] de llum la terra atuïda [sense vida],
i voltes de rares escumes els pàl·lids miralls de la mar.

Regolfa [retrocedir] ta veu per dins de la serra
i sonen les balmes [cavitats de la roca] d’aquesta clamor:
-Desvetlla’t, oh cor de la terra!
que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Ira i l’Amor.

Trasbalses la pau en ta via;
l’esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; què hi fa si, de cop, les consum?
I fins de les fosses aixeques follia
i esborres l’antiga rodera [marca que queda després les rodes] del seny i el costum.

¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta
i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai [por],
i aquesta claror, com una desfeta ginesta,
que alegra i endola [omple] l’espai?

¡Oh dia revolt de sol i de pluja daurada,
oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent,
Mudança amb un elm de colors, menyspreant cada inútil durada,
desig renovant, desig rebatent! [repel·lit]

Salut a la tendra donzella
que vela son pit, adés borronat;
a cada semença [llavor] que romp la tavella [embolcall],
a qui ja bategui, frisant d’ésser nat.

Salut a la vida, del fons de la força infinita,
jamai destriada pel savi ni dita en cançó;
i a la visió, en signes volubles escrita,
sospirant al lluny en dispersió.

¿Serà que l’acuit [ràpid], que els aires trasmuda,
cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i renills?
Salut a la Pàtria, en saba de segles crescuda;
Salut a la Pàtria, no encara nascuda
com l’hem somiada sos fills.


Josep Carner, a partir de 1914, el context cultural i literari comença a variar sensiblement. A Catalunya es crearà la mancomunitat que coincideix amb l’esclat de la primera guerra mundial. Aquesta crisi del noucentisme s’explica pels canvis en la conjuntura econòmica i social que provoca a Catalunya la gran guerra. El llibre de Bella terra bella gent, remet a un model d’idealització típic. I es basa en petits detalls, en la idealització de la figura femenina, en la poetització d’un instant efímer o en la fixació objectivada d’algun element del paisatge però el que més destaca dels seus poemes és la petita tragèdia de la vida quotidiana.

Anàlisi
Josep Carner en aquest poema ens vol descriure un dia revolt en la seva època, ja que hi havia guerra i una certa crisi cultural. El poema en parla sobre com dintre d’un dia revolt i dolent sempre podem trobar alguna cosa que sigui bona. Aquest poema també fa al·lusió a la pàtria catalana que porta molts anys existint però no encara com l’han somiada, és a dir, lliure.

 “El dia revolt” es tracta d’un poema d’onze estrofes tot ell quartets, excepte l’últim que és de cinc versos. El poema alterna la rima masculina i femenina, és consonant i encadenada. Aquest poema no busca la mètrica, sinó la musicalitat en els seus versos.

Camp semàntic de les coses que poden passar en un dia i enyorança de la Pàtria.

Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa