
La lectura del segon trimestre correspon a El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada. És una lectura molt interessant i, per tal de saber de què va, podeu consultar aquest web:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/violi/mentre.htm
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.
 





1. Dir què es dirà. 
2. Dir-ho. 
3. Dir què s'ha dit.
Preliminars
   Totes les preguntes que apareixen a continuació    responen a la voluntat de facilitar l'organització i preparació    d'una presentació o exposició orals. A més dels aspectes    de context, es presenten altres preguntes associades al temps,    l'espai, el contingut i els suports.
   a) Hi ha prevista cap presentació formal abans de començar l'exposició?
b) Quin interès pot despertar la presentació? Puc despertar-lo de cap manera?
c) Quina finalitat es persegueix: convèncer, entretenir, informar, argumentar?
d) Hi ha res d'original o singular que es pugui destacar en la presentació?
e) Amb quins exemples, anècdotes, experiències, etc. es podria il·lustrar el contingut?
f) És convenient formular algunes preguntes a l'auditori?
g) Amb quin ordre convé presentar la informació?
h) Està previst obrir un torn de paraules en finalitzar l'exposició?
i) Hi ha res que es pugui fer per a convidar    a fer preguntes després de l'exposició?
j) Hi ha altres persones que hagin de parlar abans o després? 
Temps
a) Quant de temps s'ha destinat a l'exposició?
b) Quant de temps es necessita per a transmetre    la informació que es té preparada?
c) Quanta estona caldria dedicar a cadascuna    de les parts (introducció, desenvolupament, conclusió) en relació    amb el temps dedicat a l'exposició?
d) Quins moments de relaxació poden introduir-se en el discurs? Mitjançant algun exemple? Explicant alguna anècdota o alguna experiència personal? 
Espai
a) Com és l'aula?
b) Es pot reorganitzar la distribució espacial de la sala?
c) Està previst que l'orador pugui moure's per l'espai? Com es pot afavorir o evitar el moviment de l'orador?
d) Hi haurà a disposició cap suport: pissarra, retroprojector, diapositives, canó...? 
Contingut
a) Quina informació cal transmetre? Puc deixar-ne cap? N'hi ha cap de molt rellevant?
b) Quines són les idees (tres o poques més) que interessaria destacar?
c) Quines idees bàsiques han de treure els receptors de la presentació? 
Suports    És clar que allò que ha de prevaldre en una presentació    oral és la relació entre l'emissor i el(s) receptor(s). Aquesta    relació ha de ser més eficaç que la que podria representar    la lectura del text escrit de la presentació. Per això, cal fomentar    i facilitar l'atenció i la disponibilitat d'escolta dels receptors. 
    Cal pensar    que l'emissor ha de mantenir l'atenció de l'auditori i no fer-lo dependre    dels suports que puguem tenir a l'abast. Cal admetre que en una comunicació    ha de ser més eficaç la paraula.   



"Per descomptat que això va passar fa molts anys i que una cosa així ja no pot tornar a passar.
No pas avui en dia". 
(Traducció castellana: “Todo esto, por supuesto, pasó hace mucho , mucho tiempo, y nunca podría volver a pasar nada parecido.
Hoy en día, no.”)
Si contribueixes a la felicitat d’altra gent, trobaràs l’autèntica bondat i el veritable sentit de la vida.
Dalai Lama
El Savi sap que ignora.
Confuci
No sap més el que més coses sap, sinó el que sap les que més importen.
Bernardino Rebolledo
Només hi ha una màxima absoluta i és que no hi ha res absolut.
Auguste Comte
L'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona.
Aristòtil
Els amics veritables són els que venen a compartir la nostra felicitat quan se’ls crida, i la nostra desgràcia sense ser cridats.
Demetrio de Falera
Què en penseu? 
Podeu posar les vostres opinions a comentaris i també podeu penjar-hi les vostres frases cèlebres. Vinga, animeu-vos!





Aquests dies, possiblement alguns de vosaltres, esteu una mica tristos per l'experiència que vau compartir amb els i les alumnes de França, per això, espero que us agradin aquests poemes dedicats a això tan important com és l'amistat...
Hi ha dies
 de vegades hi ha setmanes
 algun mes fins i tot
 que tot pot canviar.
De sobte l’ensurt
 apareix davant
 a on et portarà
 al camí incert de la felicitat.
La felicitat quina
 la de compartir
 la de caminar junts
 la de compartir sempre.
 L’enyorança t’apropa
 la proximitat mai t’allunya
 l’amistat el millor regal
 l’amor el millor desig.
Les amigues  es conserven,
les amigues  s'estimen,
les amigues confien 
les amigues són cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9 ...
mai d'1.
Les amigues no es perden
les amigues es conserven 
les amigues es respecten
les amigues s'estimen,
les amigues es confien 
les amigues són cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9...
mai d'1.
No et quedis tu sola.
Aroa Peña
(L'original és "Les amigues...", però evidentment també s'entén com  els amics).


 
 Subgènere novel·lístic els antecedents del qual es troben ja en la novel·la gòtica preromàntica i que se centra en elements terrorífics, els quals hom troba ja en algunes de les narracions d'Edgar Allan Poe. Però la literatura de terror ofereix dues creacions característiques, que han assolit un èxit que arriba fins a l'època actual (com també ha succeït en el cinema). Es tracta del mite de Frankenstein i posteriorment del comte Dràcula, el vampir, personatge mig històric mig llegendari de la regió de Transsilvània, que habità en un misteriós castell dels Carpats, sobre el qual l'escriptor irlandès Bram Stoker féu una genial creació amb la novel·la Dràcula, publicada el 1897.
Subgènere novel·lístic els antecedents del qual es troben ja en la novel·la gòtica preromàntica i que se centra en elements terrorífics, els quals hom troba ja en algunes de les narracions d'Edgar Allan Poe. Però la literatura de terror ofereix dues creacions característiques, que han assolit un èxit que arriba fins a l'època actual (com també ha succeït en el cinema). Es tracta del mite de Frankenstein i posteriorment del comte Dràcula, el vampir, personatge mig històric mig llegendari de la regió de Transsilvània, que habità en un misteriós castell dels Carpats, sobre el qual l'escriptor irlandès Bram Stoker féu una genial creació amb la novel·la Dràcula, publicada el 1897.



