1.- FÒNICS:
- AL·LITERACIÓ: repetició de fonemes.
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge que han penjat
- ONOMATOPEIA: ús de fonemes que suggereixen l’objecte o l’acció.
La Mort va descalça;
quan se’n va duu socs
que van fent
cloc...cloc...cloc...cloc...
- PALÍNDROM: mot o frase que es pot llegir de dreta a esquerra.
Roma=Amor
Sinera=Arenys
- PARONOMÀSIA: joc de paraules en què s’oposen mots semblants fonèticament o un mateix mot repetit usat en sentit diferent.
En cap cap cap el que cap en aquest cap
2.- MORFOSINTÀCTICS:
- ANADIPLOSI: repetició del final d’un vers al començament del vers següent.
Si tu et fas la lluna
la lluna del cel blau
- ASÍNDETON: omissió de conjuncions de coordinació.
Una rosa, una altra rosa, una altra rosa...
- EL·LIPSI: supressió de paraules que s’entenen pel context.
Amb motxilla, botes i anorac
- EPÍTET: adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu.
El fred hivern
- PARAL·LELISME: repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides.
La teva veu
la teva veu de ferro i forrellat
- POLISÍNDETON: és la repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió.
Assumiràs la veu d’un poble,
i seràs per sempre poble,
i patiràs i esperaràs...,
3.- SEMÀNTICS:
- ANTÍTESI: contraposició de mots o sintagmes oposats.
És quan dormo que hi veig clar
- EXCLAMACIÓ RETÒRICA: figura emotiva que serveix per expressar alegria, tristesa, dolor...
Oh que cansat que estic en la meva...!
- HIPÈRBOLE: exageració evident.
Veus aquesta mar que abraça de pol a pol la terra
- INTERROGACIÓ RETÒRICA: pregunta que no espera resposta perquè es formula per suggerir al lector una resposta evident.
¿No heu sentit mai els enamorats com parlen?
- INTERTEXTUALITAT: inclusió de textos o versos que pertanyen a d’altres obres. La citació literària és un cas d’intertextualitat.
La carn vol carn
A. March
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit...
- IRONIA: Afirmar el contrari del que expressen les paraules.
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos...
- METÀFORA: un terme A real és substituït per un terme B imaginari amb el qual manté una relació de semblança.
Els cabells d’or
- METONÍMIA: substitució d’un mot per un altre amb el qual manté una relació de contigüitat lògica o física:
l’ autor per l’obra: Tinc un Picasso
la matèria pel producte: El ferro de l’espasa.
La marca pel producte: Tens un seat.
- OXÍMORON: contradicció en el significat de dues paraules.
obscura claredat
- PARADOXA: unió d’idees aparentment irreconciliables:
Les persones pobres són molt riques.
- PERSONIFICACIÓ: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats
Els vents encara m’estimen
- PRETERICIÓ: afirmar que no es dirà el que efectivament es diu.
No pretenc atraure els vots del públic, però vosaltres sabeu quin és el vot intel·ligent, el vot catòlic.
- PROSOPOPEIA: fer parlar els éssers inanimats o els animals.
El gat va contar un acudit al seu amic el ratolí
- SINÈCDOQUE: el tot per la part o la part pel tot.
Un poble de 5000 ànimes
EEUU atacà l’Iraq
EEUU atacà l’Iraq
