A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja
a qui los d’or més fi tenen enveja,
en un terrat, la bella Flora, un dia;
entre ells la pura neu se descobria
del coll que, amb son contrari, més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
que el cor, enamorat, se m'alterava
i, temerós d’alguna gran desgràcia,
de prendre'ls tregües ganes venien.
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja
a qui los d’or més fi tenen enveja,
en un terrat, la bella Flora, un dia;
entre ells la pura neu se descobria
del coll que, amb son contrari, més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
que el cor, enamorat, se m'alterava
i, temerós d’alguna gran desgràcia,
de prendre'ls tregües ganes venien.
Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona
