imatge

imatge

divendres, 23 de maig de 2008

Poemes de Sant Jordi 2008

Hola!
Aquí teniu uns poemes i un conte que alguns alumnes de 2n ESO van presentar al concurs literari de Sant Jordi. Espero que us agradin...

Mai em cansaré de viure

No em canso d'imaginar paisatges
per on passejar l'amor que sento.
Són paisatges sense horitzons,
fabricats des del somni,
però des d'un somni que convida
a construir realitats.

No em canso d'esperar,
no em canso d'esperar-te.
Sempre he estat esperant.
A vegades conscientment
i altres amb ingènua inconsciència.

No em canso de caminar.
caminar per camins que mai
m'han estat del tot desconeguts,
però pels quals ensopego un cop i un altre.

No em canso de sentir.
Sentir-te amb totes les conseqüències.
Sentir la llàgrima que cau per la teva inconsciència.
Sentir el record d'un noi que em portava a mons desconeguts.

No em canso d'aprendre.
Aprendre a imaginar paisatges.
Aprendre a esperar.
Aprendre a caminar.
Aprendre a sentir.

No em canso d'estimar.
No em canso d'estimat-te...
En la distància.
En la presència.
En l'absència.
En el record.
En el somni.
En l'enyor.
En la incertesa de la Vida que ens cal viure, i jo vull viure amb tu.

Loottsss.s (Carlota Beltrand)

Salta, balla, canta i somriu

Tinc un pla genial per aquesta nit
Un estiu per ser feliç
Sento un foc interior
Per dintre del meu cos.

No ho puc evitar
Ei, que això jo no ho puc parar
Ja no puc esperar
Calor infinit
Prepara't per a la meva nit.

És la festa de l'estiu
Un petó sense motiu
Els teus llavis prop de mi
Viurem una nit sense matí.

Al primer raig de sol
Tots cap a dins del mar
Quina nit
Demà penso repetir.

Naieta


El món

El món ha canviat,
la muntanya ha canviat
la mar ha canviat,
la plana ha canviat.

Només quedarà,
el que mai haurem desitjat.

Com la pau,
tots volem que aparegui,
sense cap clau,
que ens pengi.

Com la guerra,
tots volem que desaparegui,
sense cap idea
que ens despreciï.

Com la salut,
tots volem que aconsegueixi
arribar al punt
que el món ens deixi.

Però el món ha canviat,
ja no serà com abans,
ja s'ha posat el aviat,
i ja no ho podem deixar.

Ena


EL REI, EL POBLE I EL CAFÈ

Un lleó bondadós que regnava sobre un extens territori a l'Amèrica del Sud, va convocar tot el seu poble a la plaça del seu castell per donar una notícia important:

-Estimat poble, dintre de dos mesos el meu temps com a rei d'aquest meravellós territori complirà vint anys i això, sens dubte, és gràcies a tots vosaltres que m'heu ajudat amb el vostre suport i la vostra fidelitat durant tot aquest temps. Per celebrar-ho, us demano que la matinada de l'aniversari del meu regnat tothom porti un quilo del millor cacau del castell. Organitzarem el millor banquet que puguem fer per compensar la vostra participació i rebaixaré més del que ja he fet el cens setmanal de cadascú.

Tothom que era present hi va estar d'acord i la plaça es va omplir de crits i elogis cap al seu estimat rei que de nou els havia donat un motiu per adorar-lo com l'havien adorat aquests vint anys.
Durant els dos mesos següents, tothom al carrer i als bars parlava i brindava pel banquet que eren a punt de presenciar i el seu magnífic rei.

Dos mesos després, poc després de la sortida del Sol, tots els habitants del regne i alguns convidats enfilaven el camí pel poble que els portava al castell rient i carregant el seu corresponent quilo de cacau.
Un cop el Sol va arribar al seu punt més alt i ja havia acabat tot el recompte, el rei va sortir del castell per rebre tot el seu poble.

-Estimat poble, em complau anunciar-vos que després del recompte per part d'alguns súbdits, no hi ha hagut cap persona que no hagi portat el seu corresponent quilo de cacau, i ja que tots vosaltres heu complert la vostra promesa, jo compliré la meva. Però abans, tastaré per tots vosaltres una cullerada del millor cacau que s'hagi fet o es faci mai.

El rei va agafar la seva cullera i va tastar una mica de cacau, però va notar un altre gust. Confós, va tornar a agafar una cullerada d'aquella enorme cassola, però va tornar a sentir el mateix gust a la seva boca. Va demanar al cuiner que tastés d'aquell cacau, però li va dir el que ell sospitava: "amb totes les meves disculpes, senyor, això no és cacau, sinó cafè, el que hi ha dins aquesta cassola".

-I em podries dir com és això, si tot el meu poble ha complert la seva paraula? -- va preguntar el rei amb cara de preocupació.
-Això jo ja no li ho sabria dir.

El rei va voltar per tot el castell buscant una resposta d'algú qie li donés una explicació a aquell misteri, fins que va trobar la guineu asseguda a l'ombra d'un arbre.

-L'explicació és senzilla, senyor meu --va començar la guineu amb tota seguretat-- . En efecte, el vostre poble ha sigut fidel a la seva paraula, hi ha portat el quilo de cacau que els corresponia cadascú, però amb una diferència considerable. Posem un exemple: Martí l'elefant viu i alimenta tota la seva família del cacau que cultiva en els seus terrenys, que és el millor d'aquestes terres, però abans de sortir de casa ha pensat que en comptes de portar un quilo de cacau, podria portar un quilo de cafè, que no és el mateix, però entre tants milers de quilos de cacau ningú se n'adonaria; i, lògicament, ningú se n'hauria adonat si no fos per un petit detall: tots els habitants del seu regne han pensat el mateix.

Aquesta faula vol fer veure que sovint les persones actuem segons els nostres interessos, sense importar el que d'altres facin per nosaltres o oblidant la nostra moral.

Chulopeo

Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa