Les humanitats, també anomenades ciències humanes i socials, tenen com a matèria d'estudi l'esser humà en la seva condició no física, des de perspectives diverses: la relació amb el territori (geografia), l'evolució al llarg del temps (història), el pensament (filosofia), etc. Aquestes disciplines no formen un tot homogeni, però en conjunt s'oposen a les ciències experimentals perquè tenen un caràcter més especulatiu o doctrinal.
Pel que fa al llenguatge, les humanitats busquen una expressió clara i precisa, com la dels textos científics. A diferència d'aquests, però, els textos humanístics es caracteritzen perquè:
- Utilitzen un registre estàndard o culte.
- Són més elaborats pel que fa a la forma d'expressió, amb una intencionalitat literària i una voluntat de crear un estil propi.
- Presenten una terminologia menys fixada.
- Contenen un gran nombre de termes abstractes.
- La sintaxi es caracteritza per la gran riquesa de construccions, sovint complexes.
- Predominen les oracions enunciatives, però amb presència d'altres tipus.
Quant al tipus de text s'usa el text expositiu i l'argumentatiu.
Pel que fa als gèneres textuals, en totes les ciències s'escriuen articles de divulgació o especialitzats. Però el gènere més característic de les ciències socials és l'assaig.
L'assaig és un gènere en prosa, no narratiu, que aborda d'una manera més lliure, no exhaustiva i no especialitzada els problemes més diversos d'ordre filosòfic, històric, polític, literari, etc., amb voluntat de creació literària i amb la intenció d'aprofundir en el coneixement de l'ésser humà. Les arrels humanistes situen les bases del gènere, que neix amb l'obra de Michel de Montaigne publicada el 1580 i titulada Assaigs .
La concepció global del món i del coneixement, la dimensió estètica com a recerca de la bellesa i la importància de l'ésser humà són els eixos a partir dels quals es construeix i es projecta l'assaig. La subjectivitat és una condició explícita i volguda. L'assagista descarta el mètode científic com a procés de raonament ja que la seva intenció és fomentar la reflexió aportant punts de vista nous a partir d'associacions intuïtives i suggerents.
No interessa el tema per arribar a unes conclusions definitives o a unes lleis que expliquen els fenòmens sinó les possibles relacions que pot oferir. Fruit de la subjectivitat del jo que fa fluir el pensament, l'assaig no té una estructura rígida perquè el tipus de raonament que presenta no respon a un pla preconcebut ni organitzat a priori. Sovint, l'aassagista estableix un autodiàleg amb el lector; per això l'obra té un caràcter conversacional i apareixen un seguit de marques d'oralitat (interpel·lacions, aclariments, interrogacions,etc.).
L'assaig es classifica segons la temàtica (literari, filosòfic, etc.) o segons el tractament del tema (crític, informatiu,etc.). Els subgèneres vinculats a l'assaig són l'article periodístic, l'autobiografia i les memòries, les parèmies i els aforismes.
No interessa el tema per arribar a unes conclusions definitives o a unes lleis que expliquen els fenòmens sinó les possibles relacions que pot oferir. Fruit de la subjectivitat del jo que fa fluir el pensament, l'assaig no té una estructura rígida perquè el tipus de raonament que presenta no respon a un pla preconcebut ni organitzat a priori. Sovint, l'aassagista estableix un autodiàleg amb el lector; per això l'obra té un caràcter conversacional i apareixen un seguit de marques d'oralitat (interpel·lacions, aclariments, interrogacions,etc.).
L'assaig es classifica segons la temàtica (literari, filosòfic, etc.) o segons el tractament del tema (crític, informatiu,etc.). Els subgèneres vinculats a l'assaig són l'article periodístic, l'autobiografia i les memòries, les parèmies i els aforismes.
