És quan somio que hi veig clar

Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Mar i cel: El romanticisme i la tragèdia

http://viulaliteraturacatalana.blogspot.com.es/2013/03/mar-i-cel-la-gran-tragedia-dangel.html
Mònica a dilluns, d’octubre 14, 2013
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web
Amb la tecnologia de Blogger.