És quan somio que hi veig clar

Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.

dimarts, 17 de setembre del 2013

COMENTARI POEMA ELOGI DELS DINERS

https://docs.google.com/document/preview?hgd=1&id=1XmJnjrQ7aelNXsipVGdW6Q5T1UlXN5ZmFbzSoPwHaq0
Mònica a dimarts, de setembre 17, 2013
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web
Amb la tecnologia de Blogger.