imatge

imatge

dissabte, 23 de novembre de 2013

"L'altre enyor"



     I

Terra d’atzar, indiferent xopluc, A  [Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja]
i tu, cansada i erta llunyania, B [dreta i rígida]
guerra, menant els corbs a confraria, B [conduint] [associació, grup]
mort, amb els teus alans sense lladruc, A [gossos de pressa]

¿seré tornat al viure benastruc, A [Feliç, afortunat]
a aquell redós d’una collada pia,  B [a recer, a l'abric] [piadosa, dedicada a obres de caritat]
davant la meva mar de cada dia, B
entre l’arboç, el romaní i el bruc? A [arbustos]

¿Encar veuré, sota calitges somes, C xafogor] [cossos]
les corrues de pins damunt les comes,  C [Munió de persones, d'animals o de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera]
el blat espès, la vinya a farbalans? D [bandes de roba]

I hauré talment, en renovada festa, E
l’estiu en una embosta de ginesta E [el que cap a la conca de les mans juntes]
i l’advent en un pom de gallerans? D [Temps litúrgic que precedeix el Nadal] [planta arbustiva]

     II

Però qui lluny del tros nadiu s'enllara, A
com pervindria a un absolut retorn? B
Poc toparà sa jovenesa encara, A
tota dringant, bornejadora al born. B [volta, passeig]

Serà l'amic dins una fossa avara, A
parla i costum sollats en el trastorn, B [bruts]
irat el crim al peu mateix de l'ara  A
i senyalat de sang cada encontorn. B

El fosser caporal, d'urpes gelades, C
sent aprensiu dessota les murades C
remor sens fi, l'escampament del plany. D

Encar, però, que un nou destí s'apressa, E
ja el meu indret és buit del que vaig ésser E
i jo, remot, l'he clapejat d'estrany. D

     III

No vull desfer-me en un enyor de mi A
o d'hores del passat mal cabdellades;  B [enrotllades formant un cabdell]
bé cal que en més magnífiques estades, B
enyor, enyor, et vulguis expandir. A

I tanmateix, en mon passat mesquí, A
un somni clar no fou del tot debades, B 10 [en va, sense efecte]
i en aquest davallant de mes anyades B 10
només que pel seu raig em sé delir. A 10 [Desaparèixer, cessar d'ésser]

Per l'afalac d'un temps no passo pena. 10 C
És goig no mai hagut el que ara emplena 10 C
de fantasmes i cants ma solitud: 10 D

Mare, encara no nada, el cor t'honora, 10 E
com mai primera, per tot temps senyora,10 E
amb naus d'afany i torres de virtut.10 D

     IV

Oh Tu, pura en mes dolces vagaries, A
per l'odi invulnerada i la temor, B
jo sé que radiant existiries A
mal que fos l'únic que et retés honor. B

Vindràs per ignorades agonies, A
per innombrables pensaments d'amor, B
per nits de vetlla i afanyosos dies: A
i de Tu, de Tu sola tinc enyor. B

Oh de bell nou serena i alta i justa! C
Triga, si cal, a fer-te més augusta, C
superbament ungida pel flagell.  D [càstig, turment]

Que cap batalla serà mai perduda E
si sofríssim el dany i la caiguda E
sota plec mai no vist de ton mantell. D

                               De Llunyania (1952)


A Llunyania, Carner ens parla de si mateix i allò que li passa per la ment. El poemari s’edità a Santiago de Xile. Destaca per ser un dels poemaris que presenten més material inèdit, ja que, com hem dit abans, compaginava la tasca de revisió i reescriptura dels poemes amb la de creació, que en alguns casos fins i tot, el porten a canviar el títol d’un poema, com per exemple succeeix a “Cor fidel”, que en l’edició del 1952 l’intitulà “Fe”. Aquest fet pot arribar a desorientar en alguns casos als seus lectors fidels. És un llibre postsimbolista.
Aquesta composició està formada per quatre sonets de versos decasíl·labs. Predomina la rima consonant i va alternant la rima masculina amb la femenina. L'esquema de la rima és ABBA ABBA CCD EED en els sonets I i III; per tant, té rima encadenada en els quartets. En els sonets II i IV la rima és ABAB ABAB CCD EED; per tant, és creuada en els quartets.
El tema del poema és l'enyor a la pàtria des del exili; per tant, el poeta emprarà un to nostàlgic a través del “jo poètic”.
– Sonet I:
Comença fent un contrast de Bèlgica, el país on es troba exiliat, amb la seva terra, Catalunya, d'on ha hagut de marxar forçosament i a qui s'adreça amb el "tu". El poeta relaciona Catalunya amb un símbol de la mort com són els corbs. Les tres estrofes següents són oracions interrogatives en què el poeta es pregunta si tornarà algun dia a la seva terra. També representa elements del paisatge mediterrani: el mar i les espècies vegetals dels pins, les vinyes, les ginestes... Carner es fa una reflexió sobre com serà la nova Catalunya si arribés el dia en que hi pogués tornar. En aquestes interrogacions retòriques el poeta fa ús dels verbs en futur.

- Sonet II:
Segueix amb les preguntes retòriques del primer i ens parla de la seva joventut que ja mai més recuperarà. Representa la seva joventut amb una metàfora: "tota dringant, bornejadora al born", és a dir, una joventut d'acció i lluita.
També expressa un missatge molt pessimista: pensa que Catalunya estarà destrossada per la guerra i les tropes franquistes hauran deixat unes conseqüències terribles. En aquest sonet usa verbs en present i futur per expressar dubte i probabilitats.

- Sonet III:
Comença comunicant-nos que no es vol recrear en l'enyor i ens diu que té un somni en la seva vellesa, vellesa representada en la metàfora "aquest devallant de mes anyades". I no s'enyora de les seves glòries del passat, el passat no li preocupa, el que més li preocupa és no poder complir aquest somni que té ara. A l’última estrofa d'aquest sonet fa un elogi a la pàtria dirigint-se a ella com una "Mare" (personificació de la pàtria).
En aquest sonet se centra en el moment actual, per tant, el poeta usa verbs en present.

- Sonet IV:
Dóna un missatge esperançador de la recuperació de la pàtria, a la qual es dirigeix a través de la repetició del "tu". Ell no deixarà de lluitar, per tant, la pàtria mai morirà per a ell.
Catalunya ha sofert molt i ha estat molt danyada, per això el poeta li diu: "triga, si cal, a fer-te més augusta".

Finalment, dóna un missatge de persistència i lluita per la recuperació de la pàtria i ens diu que mai perdrà la batalla perquè la fidelitat de la gent catalana ens serveix de protecció: "sota plec mai no vist de ton mantell".
En aquest últim sonet el poeta usa adjectius per a magnificar la pàtria (pura, serena, alta i justa) i el condicional per manifestar un desig.



Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa