imatge

imatge

dijous, 21 de novembre de 2013

"La bella dama del tramvia"


                                                                      
Si ran de la parada veieu el "tram" passar A 12
tot ple de "smarts"[1] o gent de la pescateria, B 12
sota un gran feix de plomes eternament hi ha A 12
la bella dama del tramvia. B 8
La nua [de nus] el seu ermini[2] gelós com un serpent; C
sa gorja[3] mal coberta la voluptat[4] exhala; D
deurà parlar, quan parli, melodiosament: C
és de París o Guatemala. D
Tot d'una que l'heu vista, s'allunya a l'infinit E
dins el brogit del tròlei i de la baluerna[5], F
i es decandeix llavores la flama del sentit. E
Mes, si poguéssim, ¿fora eterna? F
¡Oh, no! La bella dama, de plomes sota un feix, G
val més que amb sa llegenda s'allunyi benaurada; H
si gaire l'escatíem[6], no fora tanmateix G
com la copsà la llambregada[7]. H
Car la beutat[8], o baixa quan hem pujat -ço és… I
la nostra maniobra subtil resulta vana-, J
o resta, i és de Gràcia i de segur diu "pues", I
sollant[9] la parla catalana. J
I no hi ha més manera: la dama corre avall K
o bé de dispesera[10] tot d'una pren la fila. L
Anem a peu, poetes, car la beutat defall K
en el topant on hom enfila. L
Jovent, ¿oh tu que cerques la joia o el renom!, M
no siguis mai fantàstic, que el dol et colpiria[11]. N
Totes les esperances de l'avenir[12] són com M
                            la bella dama del tramvia.
[les esperances del futur són fugisseres] N


Anàlisi

El que ens diu l’autor en aquest poema és que si veus una cosa que t’agrada, si la veus de lluny, no t’arrisquis a acostar-t’hi perquè descobriràs que no és tan perfecte com et pot semblar vista des de la distància. 

"La bella dama del tramvia" és un poema satíric, es riu de la dama i dels poetes que pensen que és perfecte. A la que l’aprofundeixes una mica ja no és el mateix.

Auques i ventalls és del 1914, és un llibre que parla de la societat de Barcelona, de les escenes del dia a dia.

La primera estrofa ens diu que hi ha gent de tota mena: rics, peixaters, i la protagonista és una dona sola i elegant. La segona estrofa al•ludeix a el seu ermini, és a dir una pell que li cobreix el coll sinuosament. També s’imagina d’on pot ser (és de Paris o Guatemala). En la tercera estrofa la dona s’allunya dins el xivarri en un tramvia. La quarta fa referència al fet que no la coneixem gaire; per tant, val més que s’allunyi perquè si la coneixem ja no serà el mateix. La cinquena diu que cal que marxi perquè si no deixarà de ser bella i ens dirà un “pues” i pot ser una dama no tan fina. La sisena aconsella als poetes anar a peu, que no tinguin pressa per conèixer la bellesa duradora perquè no existeix. I a l’última adverteix al jovent que de vegades les esperances d’haver trobat alguna cosa bella són com la bella dama del tramvia.

És un poema de 7 estrofes de 4 versos cada un, els tres primers de 12 versos alexandrins i, l’últim, de 8 versos. És d’art major i té rima consonant i encadenada (ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN) i alterna versos masculins i femenins.

Aquesta composició està inclosa dins Auques i ventalls, i la seva primera edició va ser l’any 1914. L’element que dóna ambient al poema és el tramvia, creant un aspecte urbà i modern de la Barcelona de principis del segle XX i la fascinat dona que hi viatja.

Recursos literaris:
La nua el seu ermini, gelós com un serpent (v.5 comparació)
Deurà parlar quan parli, melodiosament. (v.7 repetició)
Tot d’una que l’heu vista, s’allunya a l’infinit (v.9 metàfora)
Car ella cal que baixi quan arribem –ço és, què aquella maniobra subtil resultar vana- v.17



[1] Smarts: intel·ligents, llestos.
[2] Ermini: gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids (Mustela erminea), de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu.
[3] Gorja: gola.
[4] Voluptat: gran plaer.
[5] Baluerna: gran embalum.
[6] Escatíem: analitzàrem.
[7] Llambregada: mirada d’un cop d’ull.
[8] Beutat: bellesa.
[9] Sollant: Embrutant.
[10] Dispesera: despesa.
[11] Colpiria: afectaria emocionalment.
[12] Avenir: preveure.

Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa