imatge

imatge

divendres, 22 de novembre de 2013

"Illa"







Oh penyalar sobre camins que dansen, 
illa, sobtada solitud, prodigi,
castell en mar, que mira, fonedissos,
el núvol, el vaixell! No pas que et manqui, 
ni mai l’aturis, el rosec dels dies.
En tos covals, les ones fan esquerda,
el braç Cap-a-la-Terra se t’escurça,
i els teus pins s’escabellen, temorosos
de l’ahuc de les mòbils fondalades.

Tu i jo dempeus! I baldament s’escaigui 
que juguem algun cop a estrangeria 
(hàbit com és que fins l’amor destriï),
tu i jo plegats! Des la naixença meva 
que vetlles el meu bleix; tu m’inventares 
formes, colors, perquè em vagués de viure. 
I en veient-me descloure les parpelles, 
goses, cada matí, de viure encara.
No tingués jo matins, ¿qui et refaria?

Els meus sentits, d’encantament emplenes: 
el vent, vestit de pols, brinat d’escuma,
el cel, amb el folcat que hi fa rodona, 
el vell Proteu, musicador dels canvis,
la vida, pressa d’alenades vanes,
el foll delit que dins la sang arboren
les soles lluentors de la parença
i la virtut, arreu desassistida,
provant l’espai amb el seu angle d’ales.
Tot és senyal, i cap senyal no dura. 
¿Què mai podries tu, penya vermella, 
dins de la grapa universal del trànsit, 
ni que fos ver el teu posat de roca, 
certitud de pendissos i d’arestes;
ni que no fossis illa imaginària,
feta, refeta i habitada en somnis, 
bastida amb el record i l’impossible, 
sols al meu esperit commensurable?

Illa tres voltes! Perquè tens un ròdol
enllà de tot, que em crida i no em contesta, 
i un altre, fet de comitives d’ombres,
i un, a tocar, de boires i complantes.
I ja mos ulls s’obliden de la terra,
i la ressaca entre mos dits s’escola.
i el tot enyoro que en la llum traspunta, 
del mig estant d’una insabuda cala,
centre d’un arc que em protegeix i em lliura.

Que avui el sol, quan davant meu davalli, 
em trobi encara a punt per a guarnir-me 
un focarret, ull tendre de la fosca, 
última feina d’horabaixes. ―Illa,
¿quan dormirem el son irrevocable?
Oh si poguessis, ja mai més feixuga, 
com un vaixell vogar per les tenebres, 
sense indici de solc en el silenci,
els pals guerxats, però la vela viva!

A Llunyania (1952), Carner ens parla de si mateix i allò que li passa per la ment. El poemari s’edità a Santiago de Xile. Destaca per ser un dels poemaris que presenten més material inèdit, ja que, com hem dit abans, compaginava la tasca de revisió i reescriptura dels poemes amb la de creació, que en alguns casos fins i tot, el porten a canviar el títol d’un poema, com per exemple succeeix a “Cor fidel”, que en l’edició del 1952 l’intitulà “Fe”. Aquest fet pot arribar a desorientar en alguns casos als seus lectors fidels.

Aquest poema està compost per 6 estrofes de nou versos cadascuna. Són versos alexandrins d’onze i dotze síl·labes. És de rima consonant. La rima és ABCBCDDCC-BDBDCECDD, i així successivament.

A la primera estrofa recorda tot allò bo que té Catalunya, com una cosa realment bonica. A la segona, parla de Catalunya com la terra que l'ha vist créixer i també diu que si no fos per gent com ell, que recorden Catalunya, ningú més ho faria. A la tercera estrofa ens diu l'enamorament que sent per Catalunya, tot allò que li fascina de la seva terra i les virtuts que té. A la quarta estrofa veu Catalunya com un país impossible i de somni, és a dir, utòpic, perquè des de l'exili ho veu així. A  la penúltima estrofa explica l'enyorança que sent per la seva terra, i el seu record. La veu de lluny i diu que a Catalunya se sent protegit.

A l’última estrofa, la sisena, es lamenta per l'enyorança però a la vegada diu que manté el record i espera tornar-la a veure.

El tema en general és l’exili, conserva el seu aïllament els valors que el caracteritzen com a membre de la seva terra, Catalunya, que pren la forma d'illa, una illa bastida en el record i l'impossible, i habitada en somnis.

Trobem abundància de substantius i verbs conjugats en present i la notable presència de pronoms (“Tu” i “Jo”) referint-se a Catalunya, utilitzant una segona persona, i donant-li vida.

Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa