imatge

imatge

dijous, 21 de novembre de 2013

"Cor fidel"


A una dolor que va al dellà del seny  A [a l’altra banda] 10
fa només l’Impossible cara tendra.― B    10
El pur palau esdevingué pedreny:  A [conjunt de pedres] 10
els murs són aire, el teginat és cendra. B [sostre] 10
[Sent un gran dolor ja que les coses que abans eren positives ara ja no ho són].

I, lladre d’aquest lloc desposseït,  C
palpant, caient, a poc a poc alçant-se, D
el descoratjament roda en la nit, C [perdre el coratge]
rapisser del record i la frisança. D [neguit]
[Està en un lloc desconegut, no vol morir, li fa por la foscor en què ell viu per culpa de ser un exiliat].

Jo sé d’on ve l’inesgotable foc E
que animarà la morta polseguera.―F
Veig l’últim monument en l’enderroc. E
[Ell sap on és i quin és el camí de la mort i sap el dia que s’ha de morir].

Jo pujaré, sense replans d’espera,  F
cap al camí de l’alba fugissera F
pel tros d’escala que no mena enlloc. E [condueix]
[Comenta que sap on és el camí de tornada, però aquest camí no porta a cap lloc].

                          De Llunyania (1952)

El poema “Cor Fidel” de Josep Carner pertany al llibre Llunyania, publicat l’any 1952 a Santiago de Xile, lloc on estava exiliat. Un recull fet també de poemes vells i revisats i d’altres poemes inèdits. Pertany a la tercera etapa de l’autor, en la qual hi ha un interès per les coses sensibles i una visió filosòfica de l’existència.

El títol fa referència a la pròpia mort i al camí que implica en aquesta mort. El poema tracta sobre com se sent Josep Carner quan ja és gran, se sent vell i que tot li ha abandonat menys els batecs del cor, ja que el cor és fidel.

La composició és un sonet de quatre estrofes: dues estrofes de quatre versos (quartets), i les  altres dues, de tres versos (tercets). Els versos són decasíl·labs amb cesura, de rima consonant i d’art major. La rima és encadenada (ABAB CDCD EFE FFE) i alterna la rima masculina amb la rima femenina. 

Bàsicament tot el poema és una al·legoria (Figura retòrica que consisteix a desenvolupar una imatge o una successió d'imatges de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un altre de figurat, ambdós complets).
Quant a la sinèresi, en trobem vuit: “Palau, esdevingué, aire, d’aquest, caient, polseguera i veig”. Hi apareix una dièresi: “desposseït”. 

El tòpic literari adequat seria la mort com a pas a la vida eterna, que implica la fe en Déu i en el més enllà.
Sobre les figures retòriques, hi trobem una anàfora a la tercera i quarta estrofes: “Jo sé, Jo pujaré”, que a la vegada és la introducció del jo poètic en els tercets. També hi trobem metàfores a la tercera estrofa: “l’inesgotable foc”, “alba fugissera” ; un epítet a la quarta estrofa: “sense replans d’espera”, i una hipèrbole a la primera estrofa: “a una dolor que va al dellà del seny”. 

En el poema “Cor Fidel”, Josep Carner ens fa una reflexió sobre el que és la vida i a on ens duu la mort, que per a ell és el pas a la vida eterna, la qual cosa implica la fe en Déu i en el més enllà i que, tard o d’hora, siguem com siguem, tots ens acabarem morint. El que també està clar és que Carner s’imaginava la seva mort sense haver tornat a Catalunya, que és el cor on du la pàtria i la llengua i que s’estima el seu país però sobretot el que més s’estima és el seu ofici, ja que en ell s’hi troba la pàtria i la llengua, però també la patètica situació que està vivint.





Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa