imatge

imatge

dijous, 21 de novembre de 2013

"Cant IV"


Ni el pèlag que s'abissa ni el vent ja no em fan nosa.
Mon seny en la fosca reneix.
Ja só dins una gola més negra, millor closa;
i crec, dins el ventre d'un peix.

S'han esvaït, d'una bocada a l'embranzida,
ma petitesa, mon esglai.
Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em crida:
Déu és el meu únic espai.

Vaig, d'una empenta, sota la rel de les muntanyes
o só llençat, d'un cop rabent,
a l'aigua soma: allí va dibuixant llivanyes
l'estel en l'escata batent.

Déu juga. Déu ens tira lluny i mai no ens llença.
Canto son nom amb veu igual,
orb, doblegat, com esperant amb naixença
dins la cavorca sepulcral.

Al manament de Déu neguí les meves passes.
-- Qui et fos -- vaig dir-li -- inconegut! --
Per'xò sóc en les ones, car elles, jamai lasses,
de fer i refer tenen virtut.

Ell en l'abís de tot sement mon cos embarca
perquè hi reneixi per a Ell.
I jo hi só refiat com Noè en la seva Arca
i Moïsès en el cistell.

Oh lassos peus, oh mes cansades vagaries,
no m'haveu dat sinó dolors.
Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies
com el nonat sóc a redós.

I si el meu seny priva de signes il·lusoris,
dins l'impossible visc ardit.
I un dia, en llur follia, els savis hiperboris
diran que aquest peix no ha existit.

                                       De Nabí (1941)


Aquesta composició tracta sobre el mite bíblic de Jonàs. Jonàs fuig de Jahvé, el seu profeta, que va predicar a Nínive, i Jonàs s'escapà en una barca de mariners. Aquests el van tirar al mar i se'l va menjar un animal marí.

Res no li fa nosa, i ara que està en un lloc tancat i fosc, el fa pensar. No desitja res, ja que Déu està amb ell.
Va des de l'arrel de les muntanyes, fins al punt més alt.
Déu està en tot moment i fa que tingui esperança.
Diu que no sap qui és Déu; l'única cosa que sap és què està al mar.
En l'abisme, el seu Déu, hi posa una llavor perquè reneixi; ell hi confia.
Està cansat i es queixa de que li fa mal tot el cos, ja que està en una posició com un nadó dins el ventre de la seva mare.
Diu que si pensa en coses il·lusionaries, serà enganyat i potser es pensen que mai ha existit.

Nabí és un reflex del caràcter de l'autor.
Reflecteix la condició d'aquest poeta-profeta d'acord amb la tradició que paral·lelament desenvolupa el postsimbolisme, especialment pel que fa a la idea del poeta com a ésser individualitzat i solitari, triat per una determinada missió, content de ser diferent dels altres i d'estar en un pla superior, però alhora, sotmès als problemes que tot això comporta.

Aquest poema està format per vuit quartets. Fent una cesura, els versos parells són alexandrins i els senars octosíl·labs, excepte alguns que són de 7 o 9 síl·labes (senars) o de 13 síl·labes (parells). La rima és consonant i d'art major; ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN OPOP. 

Podem trobar dues comparacions: "I jo hi só refiat com Noè en la seva Arca i Moïsès en el cistell" i "Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies com el nonat sóc a redós".

Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa