imatge

imatge

dijous, 21 de novembre de 2013

"Cançoneta incerta"





Aquest camí tan fi, tan fi 8a
          ¿qui sap on mena?  4b   porta
¿És a la vila o és al pi 8a
               de la carena? 4b Part submergida
 Un lliri blau, color del cel, 8c
               diu: -Vine, vine-. 4d
Però: -No passis!- diu un vel 8c
de teranyina. 4e  

¿Serà drecera del gosat, atrevit
Rossola [lloc pelat i lliscós] i ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
 colgat de mata? [plantes que neixen arran de terra]
 ¿És un recer per a adormir
   qui passa pena?
Aquest matí tan fi, tan fi,
      ¿qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient
     acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament
      sota la brosta? [fullatge]
¿Qui sabrà mai aquest camí
           a què em convida?
I és camí incert cada matí,
        n'és cada vida.
                             D’El cor quiet (1925)


El poema tracta sobre els camins que un pot escollir a la vida. Mostra els dubtes davant els problemes de la vida, els dubtes sobre quin camí escollir (per exemple, el lliri blau li diu passa per aquell camí, mentre la teranyina li diu que no) i es pregunta quin camí serà el correcte. El poema acaba dient que cada matí hem d'escollir un camí, és a dir, prendre una decisió.
El poema està compost per tres estrofes de vuit versos. Els versos imparells són octosíl·labs, i els versos parells són pentasíl·labs; per tant, hi ha versos d'art major i versos d'art menor. La rima és consonant.
Les figures retòriques d'aquest poema són una repetició (“tan fi, tan fi”), una anàfora (“és a la vila o és al pi”), un epitet (“blau”, color del cel), una repetició (“vine, vine”), un apòstrof (en els versos set i vuit), una personificació (“un lliri blau, diu”), una personificació (“-No passis!-diu un vel de teranyina”) i una antítesi (“trist, somrient”). Tot el poema és una pregunta retòrica.
Hi ha el camp semàntic de la naturalesa (camí, pi, lliri, cel, teranyina...) i el camp semàntic dels arbres (pi, brosta, mata).
Finalment trobem molts d'adjectius i verbs.
Construcció del poema 
Aquest camí tan fi, tan fi, 8a masculí assonant
qui sap on mena! 4b femení consonant
És a la vila o és al pi 8a masculí assonant
de la carena? 4b femení consonant
Un lliri blau, color de cel, 8c masculí assonant
diu: -Vine, vine!- 4d femení consonant
però: -No passis!- diu un vel 8c masculí assonant
de teranyina. 4d femení consonant

Serà drecera del gosat, 8E masculí consonant
rossola ingrata, 4f femení consonant
o bé un camí d’enamorat, 8E masculí consonant
colgat de mata? 4f femení consonant
És un recer per adormir 8A masculí assonant
qui passi pena? 4b femení consonant
Aquest camí tan fi, tan fi, 8A masculí assonant
qui sap on mena? 4b femení consonant

Qui sap si trist o somrient 8G masculí consonant
acull son hoste? 4h femení consonant
Qui sap si mor sobtadament 8G femení consonant
sota la brosta? 4h femení consonant
Qui sabrà mai aquest camí 8A masculí assonant
a què convida! 4i femení consonant
I és camí incert cada matí, 8A masculí assonant
n’és cada vida! 4i femení consonant




Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa