imatge

imatge

dilluns, 25 de novembre de 2013

"Camperola llatina"



Alada, véns al solc i a la sembrada
i decantes el cap a la claror,
i mig augusta, mig espellifada,
et corones amb l’or de la tardor.

Tens la cintura fina i abrivada
i el si d’una naixent promissió;
canta la teva boca, incendiada
com una rosa de l’Anacreó.

I fas anar la teva grana en doina
com sobirana que escampés almoina
i et rius del pobre Gàlata ferest.

Mai no sabràs que dins la gleva amiga
jeu enterrada una deessa antiga
que et vetlla encara, compassant-te el gest.

Camperola llatina forma part del llibre Verger de les galanies publicat el 1911 i editat definitivament el 1957 per ell mateix.

És un poema format per dos quartets i dos tercets-, per tant, és un sonet. La rima és consonant i té una rima femenina als versos senars (v.1,3,5...) dels quartets i dels primers versos de cada tercet; la resta té una rima masculina (v.2,4,6...). Tots els versos del poema són decasíl·labs (d’art major):10A, 10B, 10A, 10B... Rima encadenada. 
El tema del poema és simbolitzar, mitjançant la camperola, la Catalunya noucentista naixent. És un poeta típic noucentista ja que Carner està idealitzant la imatge de la pagesia catalana, ordenant-la, refinant-la, civilitzant-la,etc. És per això que se’ns presentarà una camperola que provoca admiració per la seva bellesa, en tots els sentits.

El poema està compost, com s'ha comentat anteriorment, per quatre estrofes, les quals cadascuna  correspon a una part específica del poema.

En la primera part se’ns presenta el temps en què ocorren els fets (v.4 “tardor”),  la descripció de la percepció que té el poeta sobre la senyora, etc.  Hi ha una antítesi al vers tres “ mig augusta, mig espellifada”, la qual ens mostra el contrast entre la realitat ("espellifada") de la camperola i la idealització que en fa l’autor d’aquesta ("augusta"). Se’ns hi exposa també una camperola que és com la tardor; tot i que comença a envellir, continua sent majestuosa, bonica.   

Durant la primera estrofa, també, el poeta ens fa saber que tots els moviments i accions de la camperola són perfectes, mesurats, etc.; v.1 “Alada”, ella no camina, no toca de peus a terra sinó que ella vola, està alada.

És en la segona estrofa quan l’autor fa una petita descripció de la camperola. No la descriu tota, sinó que se centra en la seva cintura que és “fina” i “abrivada” i en la seva boca fent una acurada descripció “incendiada” i,  mitjançant una comparació que fa entre la seva boca i la rosa de l’Anacreó (poeta grec, que va cantar a l’amor), que representa la passió, ja que està incendiada de vida, de plaers, etc. Per tant, se’ns mostra un camperola amb ganes de viure, apassionada.

En la tercera estrofa presenta el tema del poema: la germinació de la llavor noucentista. Per tant, existeix un paral·lelisme entre les llavors que està sembrant la camperola que dóna vida al camp i els poetes noucentistes que, mitjançant els seus poemes donen vida a Catalunya, sembren els ideals noucentistes. 

Es veu aquí la importància que dóna Carner al poble rural, a la vida de camp, ja que és el fonament bàsic per a la cultura d’un país. En l’últim vers d’aquest tercet, cita “ et rius del pobre Gàlata ferest”. (Els gàlates eren celtes). Per això, la camperola ho fa tot amb sensació de seny, majestuositat, destresa, harmonia, etc. se’n riu del moviment brusc de la tasca bàrbara.

Per últim, a l’estrofa final, el poeta exposa la força de la terra, de les tradicions. La intenció de crear una identitat nacional marcada per l’ascendent antic. Carner mostra els ideals de mediterraneïtat i classicisme, arrel de la Catalunya ideal, serena i elegant (“compassant-te el gest). La deessa que arrossega el seu llegat antic que perviu en l’ésser humà (v.13, deessa antiga).

El tòpic literari de "Camperola Llatina" és la Donna Angelicata, una dona de la naturalesa, angèlica, un ésser superior, gairebé diví. És així com, mitjançant la idealització de la camperola, ens l’exposa Josep Carner. El llenguatge utilitzat és treballat, i és difícil per a la gent que no conviu o no té certs coneixements del camp, ja que el camp semàntic és la terra i el camp rural. 

És important la tasca que fa Carner en aquesta composició, i en la majoria dels seus poemes, que agafa un objecte/persona, en aquest cas una dona camperola, de la realitat quotidiana que li provoca admiració i la idealitza en el seu poema. Carner exposa el fet que una pagesa pot tenir un nivell de civilitat igual a la gent dels urbs o més.  EL poeta educa el rural, el fa ser civilitzat, ordenat, polit, etc. Tot el contrari del que pensa la gent. A més, representa el món rural amb una dama fina, majestuosa, polida,etc. que no s’assembla gens a l’estereotip que tenim sobre aquesta figura.

Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa