"Ahir"

COMENTARI DE CADA POEMA

1.       Introducció de la vida de l’autor, moviment literari, època, situació del poema dins la seva obra i període literari...

2.       Vocabulari (cerca del significat d’alguns mots desconeguts).

3.       Mètrica.

4.       Figures literàries (nom i explicació).

5.       Parts en què es divideix el poema i enunciar la idea principal de cada part.

6.       Explicació detallada de cada un dels versos del poema.

7.       Conclusió.

“Ahir”, de Josep Carner [Importància  del títol. MOT CLAU]

Menta[1], farigola,                                      Plantejament
ruda[2] i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí  [Compara les plantes herbàcies i remeieres (menta, farigola, ruda i romaní) amb la vella; i comparació d’aquesta anciana que està tan arrugada que sembla un pergamí].
..........................................................................................................
    d'hora a la finestra
vol reconfegir (tornar a confegir, a confirmar)
la casa que hom veia
darrera el jardí. [Record del passat]
                                                                                   Desenvolupament
    D'allà la cridava                                                          
un minyó[3] veí.
Anaven a escola
pel mateix camí. [Record de la seva infantesa quan la cridava un jovenet veí seu i anaven plegats a l’escola].

    Que en fa d'anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir. (mot clau) [Personifica l’amor frustrat, el jovenet que mor prematurament]
.................................................................................................
    I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.                                  Desenllaç
Menta, farigola,
ruda i romaní. (Torna al present). [Estructura del poema tancat: a mode de tornada que comença i acaba igual; la incomunicació: consciència d’haver malbaratat la vida; carpe diem, doncs].

Del Llibre dels poetes, (1904).

Es tracta d’un poema de Josep Carner d’una de les seves primeres obres: Llibre de poetes, de 1904.

El poema està format per 5 estrofes. Són cinc quartetes, ja que els versos que el componen són d’art menor. Efectivament, es tracta de versos pentasíl·labs isosil·làbics, o sigui que guarden aquesta regularitat durant la totalitat del poema. La regularitat del poema recorden a la perfecció clàssica, inspiradora per als poetes noucentistes. 

Trobem rima assonant en la majoria de versos, només hi ha algun vers blanc (17), i cal destacar que a la segona i la quarta estrofa, és a dir, les estrofes parells, trobem rima encadenada  i mentre que la rima masculina predomina als versos parells, la femenina es reserva sempre per als imparells.

Els versos d’art menor juntament amb una rima aparentment senzilla i uns versos que funcionen a mode de tornada (“Menta farigola/ ruda i romaní”) i que obren i tanquen la composició, donen al poema un aspecte d’innocència que a la vegada és allò que ens transmet Josep Carner amb la creació del personatge protagonista: una vella que evoca la seva infantesa mirant per la finestra. Aquest personatge té uns records tendres, que es poden interpretar des de la malenconia, des de la ingenuïtat d’una noia que no sap que el temps se’n va fins que és una anciana que recorda. Per tant, el tema d’aquest poema es pot englobar dins del tòpic literari “Tempus fugit”, el temps fuig, i se’n va irremeiablement. És una qüestió que tindrà un valor primordial en la primera etapa poètica de Josep Carner, que arribarà fins al 1912. La infantesa s’associa amb la innocència mentre que la vellesa s’associa a la resignació.

El poema es pot dividir en tres parts: el plantejament, a la primera estrofa, ens posa en situació sobre el personatge principal; el desenvolupament, que abraçaria les tres estrofes centrals, aquest personatge evoca el seu passat, i el desenllaç, l’última estrofa, en el que hi observem un dubte sobre el seu passat.

El tempus fugit, l’instant breu, la necessitat poètica de captar-lo i retenir-lo i, oposant-se a allò que es efímer (dura un dia), la fe en la renovació cíclica del món, l’etern retorn de tot plegat. Fugen volant les hores: just la reflexió central d’«Ahir», de Llibre dels poetes.

---

[1] Menta: Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les labiades (Mentha sp), rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades i flors reunides en verticil·lastres; moltes espècies són remeieres i són la base dels licors de menta.

[2] Ruda: Planta herbàcia perenne de la família de les rutàcies (Haplophyllum linifolium), de fulles lanceolades o linears, flors grosses amb cinc pètals grocs i fruits capsulars.

[3] Minyó: noiet, jovenet.