imatge

imatge

dilluns, 22 d’agost de 2011

EL TEXT PERIODÍSTIC

El periodisme té com a finalitat informar i opinar sobre els esdeveniments que susciten l'interès públic. Els gèneres periodístics són les manifestacions formals de la informació, segons una classificació que té en compte l'estructura i el contingut. Els gèneres periodístics poden ser: informatius (tracten temes d'actualitat) i interpretatius o d'opinió (comenten i valoren els temes d'actualitat.

ELS GÈNERES INFORMATIUS 

La notícia
La notícia és un text narratiu que ens informa d'un fet o d'un esdeveniment d'actualitat. La notícia s'estructura a l'entorn de sis preguntes bàsiques: qui protagonitza?, què ha passat?, quan ?, on ?, per què ha ocorregut? i com s'ha esdevingut?

Les notícies presenten una estructura fixa que contenen les següents parts:
•  El títol : expressa l'essència de la notícia.
•  L' entrada: (lead) és el primer paràgraf, escrit en negreta i proporciona les dades bàsiques de la notícia:  qui i  què.
•  El cos de la notícia: respon a la resta de preguntes i desenvolupa els fets complementaris en diversos paràgrafs. Inclou els detalls i les declaracions dels protagonistes dels esdeveniments. Si la notícia és àmplia, s'acostumen a posar titolets en negreta cada tres paràgrafs. El suport gràfic es fa a base de fotografies, que porten un peu.

Les classes de notícies més habituals són les següents:

•  D' última hora: abasten fets que s'acaben de produir, de qualsevol àrea i indret.
•  De prevenció: pretenen sensibilitzar sobre els problemes que afecten la societat.
•  De sumari: informen de les lleis o la política que afecten la ciutadania.
•  Complementàries: amplien la informació principal.
•  Cronològiques: segueixen la cronologia vital del protagonista i són complementàries.
•  De continuïtat: segueixen i informen d'un fet que es dilata en el temps.
•  De creació: acostumen a sortir als dominicals. Són de tema lliure.
•  Espacials: informen sobre fets que es produeixen a diversos llocs. 

La crònica
La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret. Originàriament aquest gènere pertanyia a la historiografia. Actualment el cronista narra els esdeveniments recents dels quals és testimoni i hi afegeix alguns elements d'interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d'altres notícies sobre esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o previsible. 

L'estil de la crònica és més lliure que el de la notícia i el cronista usa l'argot propi de cada àmbit. El cos de la crònica pot seguir els fets de manera cronològica o pot oferir-ne una introducció descriptiva, una anècdota, una declaració, un testimoni, etc. També tenen el suport gràfic de fotografies. Segons la seva finalitat poden ser informatives o interpretatives. La crònica informativa és el gènere propi del corresponsal o enviat especial. La crònica interpretativa està vinculat a un cronista especialitzat. Té la finalitat d'interpretar el sentit dels esdeveniments com a observador qualificat dels fets. Aquest tipus de cròniques se subdivideixen segons quina en sigui la temàtica. Les més característiques són la crònica negra, l'esportiva, la política, la de societat i la cultural. 

El reportatge
El reportatge és un article periodístic d'extensió variable que tracta de forma exhaustiva temes que no són de plena actualitat però que desperten l'interès del públic lector. El reporter crea la informació en lloc de buscar-la. El reportatge respon a dues situacions comunicatives diferents: d'una banda amplia un fet d'actualitat, narrat des de l'òptica del protagonista; de l'altra desenvolupa un tema concret que capta l'atenció del públic i que els mitjans de comunicació tracten d'investigar i ampliar. 

El reportatge duu un títol, una entrada, el cos de la informació i el suport gràfic. El cos de la informació és extens i inclou les dades, les causes, les conseqüències o les vivències del reporter. Acostuma a haver-hi entrevistes, declaracions, testimoniatges, citacions, etc. S'acompanyen de fotografies, mapes, gràfics... Hi ha diverses classes de reportatge. Els més importants són el d' esdeveniments, que presenta les dades en relació amb el seu interès, i el d' acció, que presenta el reporter com a protagonista de manera que el lector rep la informació com si l'estigués vivint i segueix un ordre temporal. Aquest tipus de reportatge acostuma a incloure-hi aspectes d'interès humà de caire sentimental o dramàtic. 

L'entrevista
L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat. Les entrevistes poden ser de dos tipus:

•  L' entrevista de personalitat: té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional. Va precedida de dades biogràfiques. Les preguntes poden anar barrejades amb dades i comentaris. No es transcriu el diàleg al peu de la lletra i el text pot reproduir les variants lingüístiques de l'entrevistat.

•  L' entrevista d'opinió: se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada. L'eix de l'entrevista no és tant la personalitat de l'entrevistat com el tema. Va precedida de la presentació de l'entrevistat. El text ha de ser formal i no ha de reflectir les varietats lingüístiques. 

ELS GÈNERES D'OPINIÓ
La funció dels gèneres d'opinió és crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal d'influir positivament en la consciència de la ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes d'aquests esdeveniments i els interpreten, els relacionen, en busquen referents i n'emeten judicis. Els periodistes no interpreten un fet informatiu de manera arbitrària; són professionals que segueixen unes normes deontològiques; però darrera d'una opinió hi ha una determinada d'interpretar el món, és a dir, una ideologia. Sempre s'ha de distingir la dada objectiva del comentari personal. 

L'editorial
L'editorial és l'article d'opinió o de fons que, sota l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat. L'estructura de l'editorial és la següent:

•  La introducció: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.
•  El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments
•  La cloenda: evidencia la interpretació de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos.

Entre les diverses classes d'editorials, cal destacar-ne les següents: el didàctic (pretén instruir el lector), l'interpretatiu (presenta conclusions que no són definitives) i l'objectiu (exposa només dades comprovables). 

L'article d'opinió
Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general. Hi ha articles d'opinió de col·laboradors habituals del mitjà de comunicació i altres de col·laboradors més o menys esporàdics, entesos en els fets o situacions que comenten. L'estructura d'un article és molt diversa. S'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o argumentativa. Els raonaments són divulgatius. El títol pot suggerir el to de l'article: humor, informació crítica, etc. 

Hi ha quatre tipus d'article d'opinió:

•  El comentari: és un article concís que té un espai propi en el diari o revista. El redacta un periodista habitual del mitjà i els temes són molt variats. De vegades el comentari pot aparèixer de manera simultània amb una notícia informativa sobre el mateix tema.

•  La columna: és un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitjà informatiu. El columnista treballa habitualment al diari en el qual té reservat un espai una o dues vegades per setmana. Acostuma a ser un personatge de prestigi, que gaudeix de la confiança de la direcció i és afí a la línia editorial i a la seva ideologia. És el gènere periodístic més personal i l'estil pot ser molt variat. La tribuna lliure tracta qualsevol tema i el columnista pot fer-hi les conjectures que trobi oportunes per crear un estat d'opinió.

•  La col·laboració: és l'article d'opinió més extens. La direcció l'encomana a col·laboradors versats en alguna matèria.

•  L' acudit: és l'expressió d'una opinió en què l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crític i incisiu. 

Les cartes a la direcció
Les cartes a la direcció exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogràfiques adients. 

La crítica
La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra. L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda, gastronomia).

Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa