imatge

imatge

dissabte, 30 de juliol de 2011

Els recursos retòrics




RECURSOS RETÒRICS: FÒNICS, MORFOSINTÀCTICS I SEMÀNTICS

1.- FÒNICS:

- AL·LITERACIÓ: repetició de fonemes.

         Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge que han penjat


- ONOMATOPEIA: ús de fonemes que suggereixen l’objecte o l’acció.
        La Mort va descalça;
       quan se’n va duu socs
       que van fent
      cloc...cloc...cloc...cloc...

- PALÍNDROM: mot o frase que es pot llegir de dreta a esquerra.
            Roma=Amor
           Sinera=Arenys

- PARONOMÀSIA: joc de paraules en què s’oposen mots semblants fonèticament o un mateix mot repetit usat en sentit diferent.
         En cap cap cap el que cap en aquest cap


2.- MORFOSINTÀCTICS:

- ANADIPLOSI: repetició del final d’un vers al començament del vers següent.
       Si tu et fas la lluna
      la lluna del cel blau

- ASÍNDETON: omissió de conjuncions de coordinació.
      Una rosa, una altra rosa, una altra rosa...

- EL·LIPSI: supressió de paraules que s’entenen pel context.
                  Amb motxilla, botes i anorac

- EPÍTET: adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu.
                El fred hivern

- PARAL·LELISME: repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides.
               La teva veu
              la teva veu de ferro i forrellat

- POLISÍNDETON: és la repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió.
              Assumiràs la veu d’un poble,
             i seràs per sempre poble,
            i patiràs i esperaràs...,



3.- SEMÀNTICS:

- ANTÍTESI: contraposició de mots o sintagmes oposats.
             És quan dormo que hi veig clar

- EXCLAMACIÓ RETÒRICA: figura emotiva que serveix per expressar alegria, tristesa, dolor...        
           Oh que cansat que estic en la meva...!


- HIPÈRBOLE: exageració evident.
          Veus aquesta mar que abraça de pol a pol la terra

- INTERROGACIÓ RETÒRICA: pregunta que no espera resposta perquè es formula per suggerir al lector una resposta evident.
         ¿No heu sentit mai els enamorats com parlen?

- INTERTEXTUALITAT: inclusió de textos o versos que pertanyen a d’altres obres. La citació literària és un cas d’intertextualitat.
         La carn vol carn
                     A. March
       No hi havia a València dos amants com nosaltres.
      Feroçment ens amàvem des del matí a la nit...

- IRONIA: Afirmar el contrari del que expressen les paraules.
          No demano gran cosa:
         poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses,
       fer l’amor sense haver de demanar permisos...

- METÀFORA: un terme A real és substituït per un terme B imaginari amb el qual manté una relació de semblança.
       Els cabells d’or

- METONÍMIA: substitució d’un mot per un altre amb el qual manté una relació de contigüitat lògica o física:
       l’ autor per l’obra: Tinc un Picasso
       la matèria pel producte: El ferro de l’espasa.
       La marca pel producte: Tens un seat.

- OXÍMORON: contradicció en el significat de dues paraules.
       obscura claredat

- PARADOXA: unió d’idees aparentment irreconciliables:
       Les persones pobres són molt riques.

- PERSONIFICACIÓ: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats
       Els vents encara m’estimen
- PRETERICIÓ: afirmar que no es dirà el que efectivament es diu.
       No pretenc atraure els vots del públic, però vosaltres sabeu quin és el vot intel·ligent, el vot catòlic.

- PROSOPOPEIA: fer parlar els éssers inanimats o els animals.
       El gat va contar un acudit al seu amic el ratolí

- SINÈCDOQUE: el tot per la part o la part pel tot.
      Un poble de 5000 ànimes 
      EEUU atacà l’Iraq

          

                     

Cançó dels pirates

Com que la unitat 8 tracta de la novel·la d'aventures, aquí teniu una cançó titulada L'Himne dels pirates, de l'obra musical Mar i cel...

Vídeo Curial e Güelfa